«Voldria llençar la Laia per la finestra. Tant de bo marxés.»
La primera vegada que el meu fill em va dir això, vaig sentir l’impuls de dir-li «no diguis això, és la teva germana i l’has d’estimar». Però me’l vaig aguantar.
Perquè darrere d’aquelles paraules no hi havia maldat. Hi havia ràbia, dolor i confusió. I si li tallava, li estava dient, en el fons, que allò que sentia no estava bé. Que s’ho havia de guardar. I jo no vull que s’ho guardi.
Llegint el llibre Educar rompiendo el molde, de Valeria Aragón, que recomano moltíssim, hi he trobat això explicat amb més paraules de les que jo tinc. Parla de les cinc llibertats que Virginia Satir, pionera en teràpia familiar, va descriure per a les persones: llibertat de ser qui ets, d’expressar el que sents i el que penses, de demanar el que vols, i d’arriscar-te i prendre decisions per tu mateix. Quan una persona pot fer tot això, diu Satir, es torna més segura i crea relacions més sanes. Aragón les aplica als nostres fills i filles. I m’ha fet pensar.
Perquè quantes vegades, sense adonar-me’n, els tallo? Quantes vegades els interrompo amb la meva idea, amb la meva explicació de com han de fer les coses o de com s’han de sentir…Va, que no n’hi ha per tant. No et posis així per això. Frases que surten de forma automàtica, sense pensar. Però per a ells sí que n’hi ha per tant. El que senten és real i és seu. I necessiten que els escolti i els validi.
El meu fill no para. S’aixeca de bon matí amb l’energia a tope i no desconnecta fins a les 21.30 de la nit —normal, a la seva edat, però és que no para. I a vegades m’enxampo pensant ostres, si fos una mica més tranquil… I en aquell moment no l’estic veient tal com és. Estic veient el que m’agradaria que fos.
Quan la meva filla triga deu minuts a posar-se les sabates perquè se les vol posar sola —i deu minuts a l’hora de marxar són una eternitat, tothom ho sap. L’impuls és agafar-li el peu i fer-ho jo. Però intento aguantar-me. Perquè ella vol poder-ho fer sola. No sempre m’aguanto, és clar. A vegades li poso jo les sabates, li tanco la motxilla, li faig el que ella podria fer. I no passa res.
Valeria Aragón és mare, educadora i coach ecointegrativa. La pots trobar a elevacoaching.es i valeriaaragon.es.
Si has arribat fins aquí és que això també et sona. Segueix el blog →
