Em fascina la seva admiració. Quan els veig absorts amb alguna cosa, sé que estan absolutament presents en aquell moment, immersos en el que està succeint. Aquell formiguer, aquell saltamartí, aquella fulla és tot el seu món durant una estona. I no només ho miren, ho descobreixen. Per a ells, cada formiguer és el primer […]
Bufant dents de lleó Llegir més
Els meus fills estan insuportables, i jo molt cansada. Una combinació explosiva. Fa estona que els escolto discutir des de la cuina. No els veig, però me’ls imagino perfectament. — Laia, saps fer això?— No ho fas gens bé. Es fa així —diu en Pol, fent la vertical al sofà. La Laia li treu la
Estan insuportables (i jo molt cansada) Llegir més
Sobre el caos i altres descobertes… Mai vaig creure que els mitjons podien desaparèixer fins que vaig ser mare. Doncs inexplicablement passa. És un misteri universal. Estic convençuda que hi ha un univers paral·lel amb tots els mitjons desaparellats del meu fill i la meva filla, on també hi ha clips, pilotes petites d’aquestes que
On van a parar els mitjons? Llegir més
«Ah, això és com el mètode aquell de deixar-los fer el que vulguin, oi?» M’ho pregunten sovint. Cada cop que algú sap que en Pol i la Laia van a una escola d’educació viva, arriba aquesta frase, més o menys amb aquestes paraules. L’Educació Viva parteix del respecte al ritme i als interessos de cada
Què és (i què no és) l’Educació Viva Llegir més
«Voldria llençar la Laia per la finestra. Tant de bo marxés.» La primera vegada que el meu fill em va dir això, ho va dir com qui diu vaig a comprar pastanagues. La frase se’m va clavar al pit. No m’agradava gens el que escoltava. Vaig estar a punt de dir-li «no!, és la teva
Les llibertats de Virginia Satir Llegir més
Ens llevem ja una mica pillats de temps. Sembla que tot va bé. Per fi hem aconseguit vestir els nens, que avui no volien fer-ho sols. El Pol es gira perquè m’ha dit no sé què i no l’he sentit. De seguida m’adono que avui és un d’aquells dies. La girada fa que cridi, plori
Perquè ningú t’ho explica, perquè no es veu, perquè el que es transmet habitualment és la versió idealitzada de ser mare. Seràs molt feliç amb un bebè, et sentiràs realitzada, és la millor experiència que pots tenir a la vida… I… encara no tens fills? No en vols tenir? Ui, se’t passarà l’arròs… Molt típic i molt gastat ja.
El que no s’explica Llegir més
Esmorzem tots junts. Em faig un cafè. M’assec. M’aixeco: en Pol vol que li talli el formatge i no trobo el ganivet. Torno a seure. M’aixeco: la Laia vol el seu got, no aquest. Torno a seure. M’aixeco: s’ha vessat alguna cosa. M’aixeco: la Laia vol aigua. M’assec. M’aixeco a escalfar-me el cafè. Torno a
Avui he escalfat el cafè tres vegades Llegir més
