Fer un portaespelmes amb paper de seda és una de les manualitats més divertides i fàcils de fer amb nens i nenes. A nosaltres ens encanta! Ho poden fer a partir dels 3 anys, i el resultat és bonic de veritat. Quan hi encens l’espelma, la llum passa pels colors com si fos un vitrall.
No ser mare per elecció, per circumstàncies o per no haver pogut: aquest llibre parla d’això, i ho fa sense embuts. És la segona novel·la gràfica de Catherine Gauthier, meravellosament traduïda per Núria Busquet Molist. Parteix d’una idea que resumeix tot el llibre: als 37 anys, l’autora s’adona que no tindrà fills. I ho matisa
EM SEMBLA QUE NO EN TINDRÉ, de Catherine Gauthier (Godall Edicions) Llegir més
A casa parlem de la mort quan sorgeix. No sempre és fàcil, però els contes ens ajuden molt. Els llegim, surten preguntes, i de vegades la conversa va molt més enllà del que esperava. Aquest conte m’agrada especialment. Pel seu to tendre i honest. Pel seu humor suau i pels seus dibuixos fets de retalls.
L’OCELLET S’HA MORT de Tiny Fisscher i Herma Starreveld (Birabiro Editorial) Llegir més
En Jim es lleva i no té un bon dia. No sap ben bé per què. Simplement, no en té. Els seus amics de la selva no ho entenen. Li proposen saltar, ballar, riure. Però si fa un dia molt bonic! Li diuen. Per què estàs de mal humor? I ell respon: «No estic de mal humor.»
Avui hem tret els pots de vidre amb petxines, llegums, pinyes i coses que tenim per casa. Els cartrons que anàvem a llençar. Les pintures. Ho hem estès tot per terra. Durant una estona, retallen, pinten, barregen colors, com més millor, enganxen, i tornen a pintar. S’ho passen molt bé. En Pol pinta ràpid, sense
Vaig descobrir el joc Eduyoga a l’escola, el grup de la Laia el feia servir com a joc de tancament del dia. Els nens i nenes s’ho passaven d’allò més bé fent postures de ioga —rialles i postures estranyes incloses. El joc consta de 27 cartes. Vint són de postures de ioga relacionades amb animals
– El meu germà és un mico. -La meva germana és una rinocernot. Rocío Bonilla explica la relació entre germans tal com és. No com voldríem que fos, sinó com és de veritat. Cada germà veu la mateixa situació de manera completament diferent. El que per un és insuportable, per l’altre és normal. El que
Les nostres fustetes Kapla van arribar de segona mà. Uns nebots ens van regalar dos jocs que ja no feien servir —les havien conservat durant deu anys. Deu anys! Per alguna cosa deu ser. A casa hi juguem sovint. El Pol, que té sis anys, és l’arquitecte oficial: torres altíssimes, i construccions cada vegada més
