Ens llevem ja una mica pillats de temps. Sembla que tot va bé. Per fi hem aconseguit vestir els nens, que avui no volien fer-ho sols. El Pol es gira perquè m’ha dit no sé què i no l’he sentit. De seguida m’adono que avui és un d’aquells dies. La girada fa que cridi, plori
Vaig descobrir el joc Eduyoga a l’escola, el grup de la Laia el feia servir com a joc de tancament del dia. Els nens i nenes s’ho passaven d’allò més bé fent postures de ioga —rialles i postures estranyes incloses. El joc consta de 27 cartes. Vint són de postures de ioga relacionades amb animals
– El meu germà és un mico. -La meva germana és una rinocernot. Rocío Bonilla explica la relació entre germans tal com és. No com voldríem que fos, sinó com és de veritat. Cada germà veu la mateixa situació de manera completament diferent. El que per un és insuportable, per l’altre és normal. El que
Perquè ningú t’ho explica, perquè no es veu, perquè el que es transmet habitualment és la versió idealitzada de ser mare. Seràs molt feliç amb un bebè, et sentiràs realitzada, és la millor experiència que pots tenir a la vida… I… encara no tens fills? No en vols tenir? Ui, se’t passarà l’arròs… Molt típic i molt gastat ja.
Les nostres fustetes Kapla van arribar de segona mà. Uns nebots ens van regalar dos jocs que ja no feien servir —les havien conservat durant deu anys. Deu anys! Per alguna cosa deu ser. A casa hi juguem sovint. El Pol, que té sis anys, és l’arquitecte oficial: torres altíssimes, i construccions cada vegada més
Un còmic sobre l’embaràs i el puerperi. A partir de la seva experiència personal, Andrea Zayas explica amb text i dibuixos aquests dos moments de la seva vida, tal qual ella els va viure.
Esmorzem tots junts. Em faig un cafè. M’assec. M’aixeco: en Pol vol que li talli el formatge i no trobo el ganivet. Torno a seure. M’aixeco: la Laia vol el seu got, no aquest. Torno a seure. M’aixeco: s’ha vessat alguna cosa. M’aixeco: la Laia vol aigua. M’assec. M’aixeco a escalfar-me el cafè. Torno a
