Ahir vaig perdre els papers estrepitosament. Em vaig enfadar molt amb el meu fill i vaig perdre el control. La ràbia va agafar el timó enmig d’un temporal d’onades gegants. Ho vaig notar. Vaig notar com l’escalfor em pujava pel pit. La mandíbula se’m tensava. I la veu sortia cridant abans que jo decidís res.
Fer un portaespelmes amb paper de seda és una de les manualitats més divertides i fàcils de fer amb nens i nenes. A nosaltres ens encanta! Ho poden fer a partir dels 3 anys, i el resultat és bonic de veritat. Quan hi encens l’espelma, la llum passa pels colors com si fos un vitrall.
«Pol, t’hauries de vestir, carinyo.»«Sí, ja vaig.» Al cap de deu minuts. «Pol, vesteix-te si us plau.»«Sí, sí, ara vaig.» Al cap de deu minuts més. «Pol, en cinc minuts marxem, et pots vestir???»«Sí…» «Poooool, vesteix-te JAAAA!» Jo, enfadada. Aquesta escena es repeteix a casa en bucle. Recollir les joguines. Rentar-se les dents. Posar-se les
No ser mare per elecció, per circumstàncies o per no haver pogut: aquest llibre parla d’això, i ho fa sense embuts. És la segona novel·la gràfica de Catherine Gauthier, meravellosament traduïda per Núria Busquet Molist. Parteix d’una idea que resumeix tot el llibre: als 37 anys, l’autora s’adona que no tindrà fills. I ho matisa
EM SEMBLA QUE NO EN TINDRÉ, de Catherine Gauthier (Godall Edicions) Llegir més
Hi ha algunes etapes que semblen eternes. A mi la de dormir a mitges se m’està fent mooooolt llaaaaaaaaaaaaaaarga.
La mare idealitzada no ha sortit del no-res. És una construcció cultural que porta segles amb nosaltres, reinventant-se. Abans era la mare abnegada, sacrificada, que es quedava a casa cuidant els fills i el marit i «n’estava feliç». Ara és la mare perfecta que acaba de parir i tot és fàcil, meravellós. La que treballa,
A casa parlem de la mort quan sorgeix. No sempre és fàcil, però els contes ens ajuden molt. Els llegim, surten preguntes, i de vegades la conversa va molt més enllà del que esperava. Aquest conte m’agrada especialment. Pel seu to tendre i honest. Pel seu humor suau i pels seus dibuixos fets de retalls.
L’OCELLET S’HA MORT de Tiny Fisscher i Herma Starreveld (Birabiro Editorial) Llegir més
Em fascina la seva admiració. Quan els veig absorts amb alguna cosa, sé que estan absolutament presents en aquell moment, immersos en el que està succeint. Aquell formiguer, aquell saltamartí, aquella fulla és tot el seu món durant una estona. I no només ho miren, ho descobreixen. Per a ells, cada formiguer és el primer
