No ser mare per elecció, per circumstàncies o per no haver pogut: aquest llibre parla d’això, i ho fa sense embuts. És la segona novel·la gràfica de Catherine Gauthier, meravellosament traduïda per Núria Busquet Molist.
Parteix d’una idea que resumeix tot el llibre: als 37 anys, l’autora s’adona que no tindrà fills. I ho matisa de seguida: «No he dit que no en vulgui tenir. He dit que no en tindré».
A partir d’aquí, Gauthier intercala la seva pròpia veu amb la de cinc dones més, d’edats i orígens diferents. Totes han acabat no sent mares, però per motius ben diferents. Algunes ho han decidit des de sempre, sense dubtar-ho mai. Altres no ho han decidit mai del tot. Simplement la vida ha anat passant. Una relació que no va ser, una feina que no deixa espai, un moment perfecte que mai no arriba. Algunes no han pogut ser mares, malgrat desitjar-ho profundament. I altres hi han renunciat.
El primer capítol, «Quan sigui gran», repassa tot el que s’espera d’una nena des que neix: tot el guió que li donen sense preguntar-li si el vol. I què passa quan, d’adulta, aquell guió no s’acompleix. No perquè hi hagi un drama darrere. Simplement perquè la vida ha anat per un altre lloc.
Si la maternitat és el cim, no arribar-hi es llegeix com una mancança, sigui perquè no has volgut o perquè la vida no t’hi ha portat. La mateixa vara que fa que les mares no se sentin mai suficientment bones és la que fa que una dona sense fills senti que falla.
HIi ha percepcions que costen d’eliminar, i aquesta n’és una —que no ser mare desentona, diu Gauthier. Som completes si no tenim fills? Per què sembla que falles si no en tens?
«Em sembla que no en tindré» trenca el silenci al voltant de la no-maternitat, donant veu a cinc dones que expliquen, sense embuts, els seus motius.
Jo mai em vaig plantejar no tenir-ne, vull dir que no vaig pensar que podia decidir no tenir fills, donava per fet que en tindria. Certament el temps anava passant…vaig ser mare amb 43 i 45. Sovint em preguntaven si tenia fills i seguidament si en volia tenir. Sentia una pressió al meu voltant. Una veu que cada cop cridava més que deia….ma-ter-ni-tat….però això t’ho explico en un altre article.
Em sembla que no en tindré
Autora i il·lustradora: Catherine Gauthier
Pàgines: 138
Data de publicació: maig de 2025
Editorial: Godall Edicions
