Les nostres fustetes Kapla van arribar de segona mà. Uns nebots ens van regalar dos jocs que ja no feien servir —les havien conservat durant deu anys. Deu anys! Per alguna cosa deu ser.
A casa hi juguem sovint. El Pol, que té sis anys, és l’arquitecte oficial: torres altíssimes, i construccions cada vegada més elaborades. La Laia, amb tres anys i mig, espera el moment del gran ensorrament —i s’ho passa pipa. De vegades ens hi posem tots junts i fem la torre entre tots. Posant tamborets sobre cadires per aconseguir arribar al sostre.
El Kapla és simplement un conjunt de fustetes totes iguals, sense encaixos ni instruccions. Res més. Serveixen per a tot —només cal posar-hi imaginació. I precisament per això funciona: cada nen hi juga com vol, al seu ritme i al seu nivell.
I després ens queixem perquè els nens posen un taburet damunt una cadira per pujar s hi i agafar un iogur de la nevera … si ho fem per muntar el Kapla mes alt del món, perquè no fer ho per aconseguir el berenar desitjat! 🤪😭