«Ah, això és com el mètode aquell de deixar-los fer el que vulguin, oi?»
M’ho pregunten sovint. Cada cop que algú sap que en Pol i la Laia van a una escola d’educació viva, arriba aquesta frase, més o menys amb aquestes paraules.
L’Educació Viva parteix del respecte al ritme i als interessos de cada infant. Hi ha un entorn pensat, preparat perquè puguin triar, explorar, equivocar-se pel seu compte. I hi ha un adult al costat — acompanyant amb respecte, validant el que sent el nen encara que no ho comparteixi, no dirigint cada moviment, però tampoc absent.
El que no és: no és deixar-ho fer tot. No és tampoc despreocupació ni falta de límits — hi ha límits, pensats des del respecte. I no és, per descomptat, un mètode que garanteixi resultats concrets a un ritme concret — precisament perquè respecta que cada infant té el seu propi temps.
L’entorn hi té molt a veure. L’entorn natural, terra, aigua, fusta, plantes, animals, dona al nen estímuls reals i canviants, que conviden a l’experiència directa. I l’aprenentatge es fa de forma natural.
Si em pregunteu d’on em ve tot això: em vaig formar amb el Jordi Mateu, i els darrers anys he treballat a la seva escola, Ca l’Aulet. El Jordi és fundador i director del CAIEV, el centre que assessora i forma escoles en Educació Viva, i porta una dècada formant mestres. Autor també de La educación viva.
M’ha agradat especialment la idea que cada infant té el seu propi ritme i que l’objectiu no és obtenir resultats iguals per a tothom. És una reflexió que convida a replantejar-nos moltes expectatives que sovint donem per fetes. Gràcies!!