Esmorzem tots junts. Em faig un cafè. M’assec.
M’aixeco: en Pol vol que li talli el formatge i no trobo el ganivet. Torno a seure.
M’aixeco: la Laia vol el seu got, no aquest. Torno a seure.
M’aixeco: s’ha vessat alguna cosa. M’aixeco: la Laia vol aigua. M’assec. M’aixeco a escalfar-me el cafè. Torno a seure.
«Mamaaaaa!!!»
M’aixeco: en Pol no troba una sabata. M’aixeco: la Laia ja no vol aigua, vol llet. M’assec.
«Mamaaaaa!!!»
Tercera vegada que escalfo el cafè. Me’l bec fred, al final. Demà el poso en un termo.
Sé que passarà. Que algun dia s’ho prepararan sols i jo esmorzaré tranquil·la, tota l’estona que vulgui, i amb el cafè calent de principi a fi.
Però de moment, encara no.
Si has arribat fins aquí és que això també et sona. Segueix el blog →
Ui! I has d afegir el cafè amb llet aquell que vull i vessa perquè mentres s escalfava t han demanat 3 coses seguides i t has oblidat d apagar el foc!!
En breu ja començaran a preparar se el SEU esmorzar!
El cafè amb llet calent al matí és el millor que tinc abans, i penso que demà … sempre he intentat fer-lo el més aviat possible quan la casa està en calma … i quan arranca la ‘carrera’ potser em faig el segon 😉. M’encanta com escrius sóc fan 🫶
Potser si que n’hauré de fer dos de cafès😊.